Paul Celan, pseudònim de Paul Antschel, va néixer el 23 de novembre del 1920 a Czernowitz, la capital de la Bucovina, aleshores dins Romania (avui Ucraïna), i en una família jueva d expressió alemanya que va patir la persecució nazi amb la participació del feixisme romanès i de l ucraïnès. El pare, Leo Antschel, fidel al sionisme, va voler que el seu únic fill rebés una educació jueva i que aprengués hebreu. La mare, Friederike Schrager, oberta a l assimilació, el va iniciar en la poesia alemanya. Tots dos van ser deportats a un camp de Transnístria; ell va morir de tifus al cap de poc temps, ella d un tret a la nuca. En certa manera, la mare li havia llegat una missió: ser poeta en aquella llengua de la mort, llengua materna i dels botxins. Paul Celan posseïa sens dubte el fons de melangia necessari per a una tal empresa. També el do de saber treballar amb la negativitat d una experiència com aquella. Després d una estada a Bucarest i d una altra, molt breu, a Viena, es va instal lar definitivament a París el 1948. Es va tirar al Sena el 1970. De llindar en llindar (1955) va suposar la consagració definit